Sa die de sa Sardigna a Torralba – In sos logos de Angioy

Sa die de sa Sardigna a Torralba - In sos logos de Angioy
by

Cale menzus die bi podiat èssere po contare sos fatos nòdidos e de sas raighinas de sa rivolutzione sarda e de su movimentu contra a su sistema feudale in Sardigna? Sa die nòdida est su  28 de Abrile, chi dae su 1993 est nominada dae su Consìgiu regionale “Festa del Popolo sardo” Sa die de sa Sardigna.

Sighit su viàgiu nostru in sos logos de Angioy chi ant connotu su passàgiu de s’”Alternos” in sos annos nòdidos connotos comente rivolutzione sarda.

 Atopamus a Turalva e a su territòriu suo, bidda minoredda de su Meilogu chi puru est istada una de sas prus fortes a promòvere sos fatos de sa  “RivoluzioneSarda” e est fintzas sa bidda in ue est nàschidu su preìderu, teòlogu Frantziscu Sanna Corda, chi at tentu unu ruolu importante meda in sos fatos chi bos amus a fàgare connòschere in cussas dies. 

Su 28 de martu 1796 difatis Turalva sutascriet s’ “Istrumentude unione”, istèrridu dae su notaju Matteu Porqueddu, cun sos bidditzolos de Bunnànaru e Borutta: fiat una rivolutzione in punta de lege in sa cale sos bidditzolos, istracos de sa tirannia feudale, si sunt unidos decrarende sa fide issoro a su podère de su vitzerè

Su pàrracu Frantziscu Sanna Corda, chi, paris a àteros pàrracos, notajos e avocados, lograit dae s’incomintzu sa “càusa sarda”, aiat fatu paris cun Angioy su viàgiu a su “cabu de susu”, in ue fiat istadu imbiadu comente vitzerè pro ammasedare s’iscussertu, sos disòrdines, e insegus los agatamus paris in sa martza contra a Casteddu.

Programma

Fatos, contos, curiosidades istòricos las ant a contare Antonello Nasone filòsofu, Istevene Stefano A. Tedde archivista e Giuseppina Ruggiu archeologa, comintzende dae unu de sos logos prus importantes de custa istòria: sa crèsia rurale de s’ Ispiritu Santu, in ue si fiant istranzados, in sa note tra su 5 e su 6 de santugaine 1800, sos prus de 300 òmines chi aiant arrodiadu, assediadu Tiesi, in s’arbèschida de sa die famada connota comente sa die  “de s’attaccu”.

 

 

 

 

 

 

A custu puntu sa bìsita a at a sighire a intro de sa bidda, in ue dae sa funtana istòrica civica s’at a atraessare su tzentru istòricu importante pròpiu pro ammentare a Frantziscu Sanna Corda, pàrracu, teologu.

A sighire un’àtera firmada importante est cussa in sa domo in ue fiat nàschidu Bastianu Pola, preìderu e dotzente universitàriu, unos de sos primos a mòvere su resonamentu subra de sos fatos e sas atzones rivolutzionàrias in su sartu a sa fine de su Setighentos.

 

 

 

 

Nos pasamos pro mandigare e pustis atopamos a visitare su nuraghe di Santu Antine, unu de sos prus importantes de s’Ìsula chi rapresentat sa forma prus arta de s’architetura nuràgica.

A borta de die dedicamus un’iscuta a connòschere sa crèsia romànica de Cabu Abbas e sa tumba de sos gigantes de Sa Pedra Longa, immèrghida in unu ambiente naturale chi dat ispantu e meraviza.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Acabat un’àteru adòbiu in sos “logos de Angioy” , ma b’ant a èssere àteras ocasiones pro connòschere logos e fatos nòdidos e prus pagu nòdidos de sos cales bos amus fàghere connòschere atividades, logos istòricos, crèsias e cantu de bellu  de nodas istòricas b’ant a èssere

Pro como bos isetamus su 28 de abrile!

Pro bos prenotare e ischire àteras informatziones  (su prètziu per òmine est de €20): 3662085483 Giuseppina; dae su lunis a sa chenàbura dae sas 10 a sas 13 079230268 Maria Antonietta

N.B. Pro chi benit dae Tàtari, s’adòbiu est in su parchègiu de su tzentru Commertziale de Monserrat, ognunu cun sa màchina pròpria, a sas 9:30.

Share