In sos logos de Angioy – Percorsi di turismo identitario

In sos logos de Angioy – Percorsi di turismo identitario
by

In cust’itineràriu, e in sos àteros chi ant a sighire, diamus chèrrere atraessare paris s’istòria de sa Sardigna in sos logos de sa “Sardigna Angioyana”. Biddas, istradas, e àndalas chi ant connotu su passàgiu de “s’Alternos” tra su 1793 e su 1796, periòdu de su movimentu antifeudale chi at interessadu sas biddas e sos bidditzolos de sa Sardigna rurale.

Amus a comintzare custu viàgiu de turismu identitàriu cun Bonolva, Rebeccu e Semèstene, un esempru de sas biddas chi aiant aderidu in su 1795 a sos acordos chi disconnoschiant sos feudatàrios. De Semèstene fiat finas su parràcu Pietro Muroni, unu de sos cumpàngios de Giuanne Maria Angioy chi l’aiat sustènnidu in totu sa vida siat in polìtica siat in cussa de Òminine de Lege. Amus a partire dae Tàtari domìniga 26 de sant’andria a sas 9:30; nos adòbiamus in su parchègiu de su tzentru Commertziale de Monserrat, ognunu cun sa màchina pròpria, e in ue amus a organizare sas màchinas pro mòvere a cara a sa diretzione nostra.
Sa prima firmada at a èssere sa Crèsia de Santu Nigola de Truddas, chi s’agatat in su sartu de Semèstene, in su cùcuru de Boretarzu. Est una Crèsia romànica de su XII sèculu, donu de sa famìlia de sos de Athen a s’òrdine monàsticu de sos calmadolesos chi l’ant annanta a su monasteru issoro e chi amus a visitare. Custu edifìtziu minoreddu est unu de sos prus importantes de cantu b’at de su periòdu romànicu in Sardigna e a intro est pintadu de afriscos prejados de sos primos annos de su XIII sèculu.
Sighimus visitende su tzentru istòricu de Semèstene burgu de s’edade de mesu. Nos amus a firmare pro nos pasare a sa 12:45 pro mandigare ognunu cun su chi s’at a batire,e a sas 14:15 nos amus a mòvere pro andare a Rebeccu, tzentru minoreddu meda chi at comintzadu a s’isbòidare dae su 1353, annu in su cale is Aragonesos l’aiant postu fogu e l’aiant distrutu de su totu comente ripica contra a su giuighe Marianu IV chi s’oponiat a sos dominadores noos. Mai est torradu a crèschere e a s’ismanniare, pustis de èssere istadu torradu a fraigare, pro more de un’epidemia de colera e de sas carestias de su setighentos. Sa bidda oe est  bòida de su totu, si puru mantenet una bellesa e un’ammàju, siat pro su miradòrgiu, dae su cùcuru est possìbile mirare sa campura Santa Lughia, in ue Rebeccu paret pròpriu comente isolada e abbandonada in mesu a su mare e siat pro sas paristòrias chi si contant a giru de su burgu, comente sa maleditzione nòdida de “is trintas domos” chi aiat betadu sa printzipessa Donoria, fìgia de su Re Beccu, chi, mentres chi la fiant isciuliende dae sa bidda ca creiant èssere istada una brùscia, si credet apat naradu “Rebeccu, Rebecchei da is trintas domos non movei” (“Rebeccu, Rebecchesi, dalle trenta case non vi muovete”). Bisu o iscomìniga? A 300 metros dae sa biddighedda, amus a visitare sa Funtana sagrada de su Su Lumarzu, chi si connoschet dae su tempus Nuràgicu,  chie est tancada dae una tzimbòina o cùpula minoredda de pedra a sos pedes de sa cale b’at unu balconitu chi serbit pro leare s’abba. Si pensat chi in s’antighidade custu logu esseret istadu unu situ de tzerimònas sagradas e de proas de giudìtziu divinu . In etade cristiana sa funtana est istada ”purificada” cun s’intzisione de una rughe cristiana in sa lastra chi serraiat s’abertura de su balconitu.
Congruit su viàgiu nostru sa mustra de comente si faghet su casu a intro de su Museu chi s’agatat in localidade Mariani in Bonolva.

 Àteras cosas bi diant àere de visitare e connòschere cun paristòrias e contos ispantosos, chi nos ant a isetare in àteras ocasiones pro connòschere s’istòria de sos “Logos de Angioy”.

Pro cale si siat informatzione e pro bos prenotare(si pagat 20 euros per òmine): 3662085483 Giuseppina; dae su lunis a sa chenàbura dae sas 10 a sas 13 079230268 Maria Antonietta

Share