Collaboradores

Maria Doloretta Lai

Presidente

So sa Presidente de s’Istitutu Bellieni dae su 2011. Sa passione mia prus manna fiat s’isport; a pustis, traballende in su Bellieni, apo cumpresu chi s’ànima nostra est in sa limba nostra, su sardu. E duncas apo postu a su matessi gradu corpu e ànima e como tèngio duas vidas intradas a pare: una la dèdico a s’isport e s’àtera a su contivìgiu de sa cultura e de sa limba sarda.
So laureada in iscièntzias motòrias, apo fatu cursos e master subra su marketing e sa gestione de eventos, apo imparadu s’atividade amministrativa pro rapresentare un assòtziu culturale e umpare apo praticadu s’impreu fetianu de su sardu. Como fato fintzas s’operadora in sos ufìtzios linguìsticos.

Michele Pinna

Diretore Iscientìficu

So nàschidu in Bono, cabu de logu de sa regione istòrica de su Goceanu (Costera), logu pro su cale apo afetu meda e a su cale semper torro.
Apo istudiadu in Burtei, in Bono, in Nuoro, in Otieri, in Tàtari, in Firenze in Genova e in Parigi.
Bivo in Tàtari dae una barantina de annos. So Professore de filosofia; Iscritore, in sardu e in italianu, e istudiosu de limba e de literadura sarda. Apo fatu istùdios e chircas in paritzas àndalas: filosòfica, istòrica, antropològica, linguìstica, literària, psicològica e pedagògica; e inter custos argumentos: identitade, ètica e polìtica, relatziones umanas, federalismu de sas diversidades.
Pro unos deghe annos apo insignadu in s’Universidade de Tàtari, però poi, sigomente naraiant chi no ischia faeddare bene su sardu, sos magiores mi cheriant cumbìnchere de mi adderetare a s’insignamentu de s’italianu. Bi so galu meledende.
In su 1989 apo fundadu s’Istitutu Bellieni, chi galu dirigo e cuntivigio cun s’agiudu de sos giovanos e de sas giovanas chi si sunt pesados a costàgiu meu; sa rivista “Sesuja” e su Laboratòriu de Filosofia pràtica.

Maria Antonietta Pinna

Maria Antonietta Pinna

Responsàbile organizatzione

So laureada in Diretzione Aziendale e Consulèntzia Professionale in s’Universidade de Tàtari, sighende mescamente sas àndalas de su Marketing.
Da-e minore mi bisaio de fàghere s’atritze ma posca apo seberadu de istare in segus de s’ischermu… de su computer. Pro custu, pro s’Is.Be, ammanio su situ web e contivìgio sa pàgina facebook. Contivìgio fintzas s’ufìtziu e sos negussios cun sa gente chi telèfonat e chi benit a nos chircare; do una manu de agiudu pro ammaniare sos eventos culturales ponende a disponimentu de s’organizatzione sas cumpetèntzias mias e sa passione mia pro sa cultura e sas tecnologias noas.

Daniela Masia Urgu

Operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos – Dotzente

Laureada in “Filosofia Morale” in s’Universidade de Casteddu in sa facultade de Lìteras e Filosofia, a pustis apo leadu sa cualìfica S.I.C.O.F. in Pratictioner P.W.C. – Philosophy With Children.
Fato atividades de chirca e de progetatzione formativa pro su laboratòriu de Filosofia Pratica de s’Is.Be cun su cale cullàboro dae prus de 10 annos fintzas comente dotzente in sos cursos de limba e cultura sarda, come Promotora de su Patrimòniu Culturale e comente animadora linguìstica.
Apo leadu parte, comente relatora, a mai cantos cunvegnos e cunferèntzias subra sos temas chi pertocant s’amparu e de sa tutela de sas minorias linguìsticas sas relatziones umanas e sa comunicatzione.
Dae su 2004 òpero e traballo comente tradutora e interprete in sos isportello linguìsticos comunales e subracomunales e so sa responsàbile de su COLCS(Coordinamentu Operadores Limba e Cultura Sarda).

Antonello Nasone

Antonello Nasone

Curadore de sa rivista Sesuja

Dutore de chirca in Filosofia in s’Universidade de Tàtari.
Curadore de sa rivista Sesuja de s’Istitutu Bellieni.

Anna Maria Tavera

Operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos

So nàschida in s’Alighera in su 1978; mi so laureada in Lìteras Modernas in s’Universidade de Tàtari.
In su 2009 apo bìnchidu una bursa de istùdiu regionale pro una chirca subra de sos iscritos de sa literadura sarda dae su Medioevu a su Noighentos pro s’istèrrida de un’antologia de literadura sarda bilìngue.
Apo traballadu comente chircadora in su progetu Regionale “Atlante Toponomàsticu Sardu”.
Autrice, paris cun su Prof. Michele Pinna, de su testu “A sa sarda” Materiales Linguìsticos e chistiones didàticas.
Responsàbile linguìsticu de su semestrale “Sardegna immaginare”.
Dae su 2007 insigno in sos cursos de Limba Sarda ammaniados dae s’Istitutu Bellieni.

Immacolata Salis

Operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos

So oroteddesa, apo una fìgia de bator annos, una laurea in Limbas e diferentes cursos de formatzione subra de sa comunicatzione, sa gestione de aziendas, su traballu de iscuadra, sa pòlitica de su problem solving e sa didàtica de sas limbas, fatos a intro e a fora s’Universidade. M’agradat a biagiare prus pro istùdiu chi non pro recreu, a lèghere ogni genia de libros, a ascurtare sa gente pro imparare a la connòschere, a traballare cun sos giòvanos ca los abàido e los bido comente su mètodu prus mannu chi podet mudare su benidore. E cun pitzinnos e pitzinnas traballo dae prus de 20 annos cun una mira chi cunsìdero de importu mannu: imparare a imparare dae a intro de nois, dae sos sentidos chi giughimus in su coro pro imparare a nos dare unu postu in sa sotziedade, pro ischire identificare su chi semus cun su chi diamus chèrrere èssere. Sa ratzionalidade narant chi est una calidade chi deo apo: podet èssere, ma penso chi sa fortza pro nche lòmpere a ue nche chèrgio lòmpere mi la dat sa mentalidade pragmàtica chi m’acumpangiat a ogni passu chi fatzo.

Ivan Marongiu

Ivan Marongiu

Chircadore e operadore isportellos e ufìtzios linguìsticos

So ogiastrinu, mi so laureadu in Istòria Moderna in Genova e in Antropologia Culturale in Tàtari. Dae su
2010, cun s’assòtziu culturale “S’imbentu”, m’ocupo de sa regorta de su patrimòniu de sa traditzione orale
de bidda mia, Àrthana, in ue so nàschidu in su 1976. Dae su 2011 traballo cun s’Istitutu Bellieni comente
operadore de isportellu linguìsticu e promotore culturale. Apo traballadu comente giornalista pro unu giornale in lìnea de Tortolì e dae unos cantos annos so condutore radiofònicu in sardu de una emitente radiofònica ogiastrina.

Joyce Mattu

Operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos

Antropòloga, operadora linguìstica e culturale (dae su 2006), dotzente in sos cursos de Formatzione Arta de sa Regione Sardigna. Dae su 2000 insigno Demo-etno-antropologia, Istòria locale e Europea, Istòria de sa Cultura materiale, Limba e Literadura de sa Sardigna in sas iscolas. A pustis de sa Laurea in Iscièntzias de sa formatzione apo sighidu sos Master in: “Approcci interdisciplinari nella didattica del Sardo”; “Archeologia e Storia del Mediterraneo”; “Diritto ed Economia della Cultura e dell’Arte”. In sos istùdios e in su traballu apo semper contivigiadu su chi pertocat sa tutela e sa valorizatzione de sos benes culturales, sa cunservatzione, sa restauratzione e sa mantenidura de sos benes demo-etno-antropològicos, istòricos e archeològicos.
Gasi apo pòtidu dare su contributu meu a sa tutela, valorizatzione e a s’afortigamentu de su patrimòniu culturale e museale de su territòriu locale e regionale, fintzas frunende servìtzios de consulèntzia e progetatzione de atividades de interessu culturale e tècnicu-iscientìficu a sos entes locales o àteras istitutziones locales, a sos entes pùblicos e a sos assòtzios chi operant in s’àmbitu culturale.

Maria Teresa Murgioni

Biòloga, tècnicu de laboratòriu e operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos

So irbonesa e so nàschida in su 1978. Pro unos cantos annos apo traballadu comente biòloga e tècnicu de
laboratòriu in Casteddu e in Lanusè. Tèngio una formatzione iscientìfica ma gràtzias a s’Istitutu Bellieni apo tentu ocasione de mi formare comente operadora de isportellos e ufìtzios linguìsticos, traballu chi apo
cumentzadu a fàghere in su 2011. Pro s’Istitutu apo fatu finas s’animadora e sa promotora linguìstica e
cursos de limba e cultura sarda. So una de is fundadoras de s’assòtziu culturale “S’Imbentu” e fatzo parte
de su COLCS (Coordinamentu Operadores Limba e Cultura Sarda).

Attilio Pinna

Responsàbile àrea giurìdica

Adriana Cocco

Operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos

Dae su 2007 collàboro cun s’Istitutu Bellieni sighende, pro su prus, su traballu in sos ufìtzios de sa limba sarda.
Gràtzias a custu traballu apo connotu mai cantas biddas de sas provìntzias de Tàtari e de Nùgoro; m’agradat semper a connòschere logos e gente: ogni logu chi apo bidu at irrichidu s’ànima mia e cada persone chi apo connotu, carchi cosa m’at imparadu.
Contivìgio cun apentu mescamente sas atividades pro sos pitzinnos cun sa mira de afortiare in su coro issoro su sentidu de amore pro sa limba sarda e pro sa Sardigna.
In su 2016 apo sighidu sa revisione de sos testos in limba sarda pro su libru “Ammentos de ‘idda mia – Silanos” de Margaret Caddeo.
M’agradat a biagiare, a lèghere e a fàghere traballos de cosinzu.

Francesca Sini

Francesca Sini

Operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos

So Martesa, nàschida in Tàtari su 19 de Trìulas de su 1981. Mi so laureada in Limbas e Literaduras Istràngias in s’Universidade de Tàtari. Dae su 2014 traballo pro s’Istitutu Bellieni comente operadora in sos ufìtzios linguìsticos. So apassionada de limba sarda dae cando fia minore e custu traballu mi dat sa possibilidade de fàghere apassionare puru sos àteros, mescamente sas pitzinnas e sos pitzinnos. Mi praghet lèghere, connòschere gente e logos noos.

Enrico Campana

Enrico Campana

.

So laureadu in Limbas Istrangias e soe amantiosu fintzas de sas limbas de sa Sardigna subra a totu de su sardu in cale si siat variante sua, no solu pro interessos linguìsticos, ma puru comente espressione de s’identidade e de sa cultura sarda.
Apo istudiadu inglesu e tedescu in s’Universidade de Tàtari e traballadu mescamente comente insegnante de inglesu.
A pustis de insegnare mi piaghet meda a imparare e connòschere semper cosas novas. So operadore de livellu artu de sa limba sarda dae su 2016 e collàboro cun s’Istitutu Bellieni dae su 2017.

Lucia Sechi

Lucia Sechi

Operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos

Deo so operadora linguìstica e collaboradora de s’Istitutu de Istùdios e Chircas “Camillo Bellieni” de Tàtari; cun issos apo incumentzadu a pustis de unu percursu de formatzione chi m’at dadu sos mèdios netzessàrios pro acumprire cun cussèntzia e professionalidade custu traballu.
Dae maicantos annos traballo in sos Comunes de su Logudoro-Meilogu e non solu, in sas iscolas de custu territòriu e puru in calicuna de Tàtari. Apo fatu, in prus o mancu totu sos Comunes in ue apo traballadu, cursos de limba e cultura sarda pro sa populatzione, ammaniende, cun sos partetzipantes o assòtzios de cada bidda, laboratòrios de chirca subra de sas costumàntzias issoro, de s’istòria e de tota cussa cultura chi onni comunidade at gana de connòschere e de fàghere connòschere a sos àteros,  cun sa punna de balorizare e promòvere su territòriu.
Custas collaboratziones m’ant permìtidu de ammaniare una regorta de sa coghina de su territòriu de Mara, una mustra in Cossoine subra de s’artisania e de sa bestimenta antiga, una chirca subra de sas meighinas antigas in Putumajore , una chirca subra de Semèstene, una de sas biddas a arriscu de iscumpàrrere intro deghe annos,  cun sa regorta de intervistas fatas umpare a unu cullega e àteras maicantas cosas.
Cun sos cursos de limba e cultura sarda contegiados dae a mie, cun sa ghia de s’Istitutu Bellieni, s’est dada sa formatzione netzessària a sas ghias turìsticas de su nuraghe S.Antine de Turalva e a cussas de sas Domus de Janas de S.Andria Prius de Bonolva pro fàghere a sa gente, in custos giassos archeològicos  chi sunt tra sos prus de importu de sa Sardigna de su  cabu de susu, sa ghia in sardu a chie la pedit.
Pro sa balorizatzione de sa limba nostra meda s’est fatu ma meda est galu de fàghere, sa gente e sas amministratziones chi nos istràngiant ant gana de collaborare pro pònnere a campu fàinas noas chi siant ùtiles a sa promotzione linguistica e culturale de cada bidda. E nois bi proamus semper cun s’ispema de bi resessire.


Amigos e collaboradores culturales istòricos de s’Istitutu Bellieni

  • PROF. MASSIMO PITTAU – Glotòlogu – UniSs
  • PROF. ANGELO CASTELLACCIO – Istòricu Medievale – UniSs
  • PROF.SSA MARINA SECHI NUVOLE – Geògrafa – UniSs
  • PROF. GIUSEPPE MELONI – Istòria Medievale – UniSs
  • PROF. ATTILIO MASTINO – Istòria Romana – UniSs
  • PROF. SERGIO MORAVIA – Filòsofu – UniFi
  • PROF. ALDO MARIA MORACE – Literadura Italiana – UniSs
  • PROF. MARIO ATZORI – Istòricu de sas traditziones popolares – UniSs
  • PROF.SSA MARGHERITA SATTA – Etnògrafa – UniSs
  • PROF. MAURO MAXIA – Linguìstica Sarda – UniSs
  • PROF. LEOPOLDO ORTU – Istòria de su Risorgimentu – UniCa