Collaboradores

Maria Doloretta Lai

Presidente

So sa Presidente de s’Istitutu Bellieni dae su 2011. Sa passione mia prus manna fiat s’isport; a pustis, traballende in su Bellieni, apo cumpresu chi s’ànima nostra est in sa limba nostra, su sardu. E duncas apo postu a su matessi gradu corpu e ànima e como tèngio duas vidas intradas a pare: una la dèdico a s’isport e s’àtera a su contivìgiu de sa cultura e de sa limba sarda.
So laureada in iscièntzias motòrias, apo fatu cursos e master subra su marketing e sa gestione de eventos, apo imparadu s’atividade amministrativa pro rapresentare un assòtziu culturale e umpare apo praticadu s’impreu fetianu de su sardu. Como fato fintzas s’operadora in sos ufìtzios linguìsticos.

Michele Pinna

Diretore Iscientìficu

So nàschidu in Bono, cabu de logu de sa regione istòrica de su Goceanu (Costera), logu pro su cale apo afetu meda e a su cale semper torro.
Apo istudiadu in Burtei, in Bono, in Nuoro, in Otieri, in Tàtari, in Firenze in Genova e in Parigi.
Bivo in Tàtari dae una barantina de annos. So Professore de filosofia; Iscritore, in sardu e in italianu, e istudiosu de limba e de literadura sarda. Apo fatu istùdios e chircas in paritzas àndalas: filosòfica, istòrica, antropològica, linguìstica, literària, psicològica e pedagògica; e inter custos argumentos: identitade, ètica e polìtica, relatziones umanas, federalismu de sas diversidades.
Pro unos deghe annos apo insignadu in s’Universidade de Tàtari, però poi, sigomente naraiant chi no ischia faeddare bene su sardu, sos magiores mi cheriant cumbìnchere de mi adderetare a s’insignamentu de s’italianu. Bi so galu meledende.
In su 1989 apo fundadu s’Istitutu Bellieni, chi galu dirigo e cuntivigio cun s’agiudu de sos giovanos e de sas giovanas chi si sunt pesados a costàgiu meu; sa rivista “Sesuja” e su Laboratòriu de Filosofia pràtica.

Maria Antonietta Pinna

Maria Antonietta Pinna

Responsàbile organizatzione

So laureada in Economia Aziendale e mi so ispetzializende in Diretzione Aziendale e Consulèntzia Professionale in s’Universidade de Tàtari, sighende mescamente sas àndalas de su Marketing.
Da-e minore mi bisaio de fàghere s’atritze ma posca apo seberadu de istare in segus de s’ischermu… de su computer. Pro custu, pro s’Is.Be, ammanio su situ web e contivìgio sa pàgina facebook. Contivìgio fintzas s’ufìtziu e sos negussios cun sa gente chi telèfonat e chi benit a nos chircare; do una manu de agiudu pro ammaniare sos eventos culturales ponende a disponimentu de s’organizatzione sas cumpetèntzias mias e sa passione mia pro sa cultura e sas tecnologias noas.

Daniela Masia Urgu

Operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos – Dotzente

Laureada in “Filosofia Morale” in s’Universidade de Casteddu in sa facultade de Lìteras e Filosofia, a pustis apo leadu sa cualìfica S.I.C.O.F. in Pratictioner P.W.C. – Philosophy With Children.
Fato atividades de chirca e de progetatzione formativa pro su laboratòriu de Filosofia Pratica de s’Is.Be cun su cale cullàboro dae prus de 10 annos fintzas comente dotzente in sos cursos de limba e cultura sarda, come Promotora de su Patrimòniu Culturale e comente animadora linguìstica.
Apo leadu parte, comente relatora, a mai cantos cunvegnos e cunferèntzias subra sos temas chi pertocant s’amparu e de sa tutela de sas minorias linguìsticas sas relatziones umanas e sa comunicatzione.
Dae su 2004 òpero e traballo comente tradutora e interprete in sos isportello linguìsticos comunales e subracomunales e so sa responsàbile de su COLCS(Coordinamentu Operadores Limba e Cultura Sarda).

Antonello Nasone

Antonello Nasone

Curadore de sa rivista Sesuja

Dutore de chirca in Filosofia in s’Universidade de Tàtari.
Curadore de sa rivista Sesuja de s’Istitutu Bellieni.

Anna Maria Tavera

Operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos

So nàschida in s’Alighera in su 1978; mi so laureada in Lìteras Modernas in s’Universidade de Tàtari.
In su 2009 apo bìnchidu una bursa de istùdiu regionale pro una chirca subra de sos iscritos de sa literadura sarda dae su Medioevu a su Noighentos pro s’istèrrida de un’antologia de literadura sarda bilìngue.
Apo traballadu comente chircadora in su progetu Regionale “Atlante Toponomàsticu Sardu”.
Autrice, paris cun su Prof. Michele Pinna, de su testu “A sa sarda” Materiales Linguìsticos e chistiones didàticas.
Responsàbile linguìsticu de su semestrale “Sardegna immaginare”.
Dae su 2007 insigno in sos cursos de Limba Sarda ammaniados dae s’Istitutu Bellieni.

Immacolata Salis

Operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos

So oroteddesa, apo una fìgia de bator annos, una laurea in Limbas e diferentes cursos de formatzione subra de sa comunicatzione, sa gestione de aziendas, su traballu de iscuadra, sa pòlitica de su problem solving e sa didàtica de sas limbas, fatos a intro e a fora s’Universidade. M’agradat a biagiare prus pro istùdiu chi non pro recreu, a lèghere ogni genia de libros, a ascurtare sa gente pro imparare a la connòschere, a traballare cun sos giòvanos ca los abàido e los bido comente su mètodu prus mannu chi podet mudare su benidore. E cun pitzinnos e pitzinnas traballo dae prus de 20 annos cun una mira chi cunsìdero de importu mannu: imparare a imparare dae a intro de nois, dae sos sentidos chi giughimus in su coro pro imparare a nos dare unu postu in sa sotziedade, pro ischire identificare su chi semus cun su chi diamus chèrrere èssere. Sa ratzionalidade narant chi est una calidade chi deo apo: podet èssere, ma penso chi sa fortza pro nche lòmpere a ue nche chèrgio lòmpere mi la dat sa mentalidade pragmàtica chi m’acumpangiat a ogni passu chi fatzo.

Ivan Marongiu

Chircadore e operadore isportellos e ufìtzios linguìsticos

So ogiastrinu, mi so laureadu in Istòria Moderna in Genova e in Antropologia Culturale in Tàtari. Dae su
2010, cun s’assòtziu culturale “S’imbentu”, m’ocupo de sa regorta de su patrimòniu de sa traditzione orale
de bidda mia, Àrthana, in ue so nàschidu in su 1976. Dae su 2011 traballo cun s’Istitutu Bellieni comente
operadore de isportellu linguìsticu e promotore culturale. Apo traballadu comente giornalista pro unu giornale in lìnea de Tortolì e dae unos cantos annos so condutore radiofònicu in sardu de una emitente radiofònica ogiastrina.

Joyce Mattu

Operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos

Antropòloga, operadora linguìstica e culturale (dae su 2006), dotzente in sos cursos de Formatzione Arta de sa Regione Sardigna. Dae su 2000 insigno Demo-etno-antropologia, Istòria locale e Europea, Istòria de sa Cultura materiale, Limba e Literadura de sa Sardigna in sas iscolas. A pustis de sa Laurea in Iscièntzias de sa formatzione apo sighidu sos Master in: “Approcci interdisciplinari nella didattica del Sardo”; “Archeologia e Storia del Mediterraneo”; “Diritto ed Economia della Cultura e dell’Arte”. In sos istùdios e in su traballu apo semper contivigiadu su chi pertocat sa tutela e sa valorizatzione de sos benes culturales, sa cunservatzione, sa restauratzione e sa mantenidura de sos benes demo-etno-antropològicos, istòricos e archeològicos.
Gasi apo pòtidu dare su contributu meu a sa tutela, valorizatzione e a s’afortigamentu de su patrimòniu culturale e museale de su territòriu locale e regionale, fintzas frunende servìtzios de consulèntzia e progetatzione de atividades de interessu culturale e tècnicu-iscientìficu a sos entes locales o àteras istitutziones locales, a sos entes pùblicos e a sos assòtzios chi operant in s’àmbitu culturale.

Maria Teresa Murgioni

Biòloga, tècnicu de laboratòriu e operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos

So irbonesa e so nàschida in su 1978. Pro unos cantos annos apo traballadu comente biòloga e tècnicu de
laboratòriu in Casteddu e in Lanusè. Tèngio una formatzione iscientìfica ma gràtzias a s’Istitutu Bellieni apo tentu ocasione de mi formare comente operadora de isportellos e ufìtzios linguìsticos, traballu chi apo
cumentzadu a fàghere in su 2011. Pro s’Istitutu apo fatu finas s’animadora e sa promotora linguìstica e
cursos de limba e cultura sarda. So una de is fundadoras de s’assòtziu culturale “S’Imbentu” e fatzo parte
de su COLCS (Coordinamentu Operadores Limba e Cultura Sarda).

Adriana Cocco

Operadora isportellos e ufìtzios linguìsticos

Dae su 2007 collàboro cun s’Istitutu Bellieni sighende, pro su prus, su traballu in sos ufìtzios de sa limba sarda.
Gràtzias a custu traballu apo connotu mai cantas biddas de sas provìntzias de Tàtari e de Nùgoro; m’agradat semper a connòschere logos e gente: ogni logu chi apo bidu at irrichidu s’ànima mia e cada persone chi apo connotu, carchi cosa m’at imparadu.
Contivìgio cun apentu mescamente sas atividades pro sos pitzinnos cun sa mira de afortiare in su coro issoro su sentidu de amore pro sa limba sarda e pro sa Sardigna.
In su 2016 apo sighidu sa revisione de sos testos in limba sarda pro su libru “Ammentos de ‘idda mia – Silanos” de Margaret Caddeo.
M’agradat a biagiare, a lèghere e a fàghere traballos de cosinzu.


Amigos e collaboradores culturales istòricos de s’Istitutu Bellieni

  • PROF. MASSIMO PITTAU – Glotòlogu – UniSs
  • PROF. ANGELO CASTELLACCIO – Istòricu Medievale – UniSs
  • PROF.SSA MARINA SECHI NUVOLE – Geògrafa – UniSs
  • PROF. GIUSEPPE MELONI – Istòria Medievale – UniSs
  • PROF. ATTILIO MASTINO – Istòria Romana – UniSs
  • PROF. SERGIO MORAVIA – Filòsofu – UniFi
  • PROF. ALDO MARIA MORACE – Literadura Italiana – UniSs
  • PROF. MARIO ATZORI – Istòricu de sas traditziones popolares – UniSs
  • PROF.SSA MARGHERITA SATTA – Etnògrafa – UniSs
  • PROF. MAURO MAXIA – Linguìstica Sarda – UniSs
  • PROF. LEOPOLDO ORTU – Istòria de su Risorgimentu – UniCa