de Antonello Nasone
Sos annos de su bentu sardista
In sas tzelebratziones ammaniadas pro festare su Partidu Sardu chi at lòmpidu unu sèculu de vida, a dolu mannu fatas a manera mìnima pro sa “pandemia”, una parte non tratada a manera adecuada est istada cussa relativa a sos annos de su gasi naradu “bentu sardista”. S’est giustificadu a manera ampra de pònnere a notu de prus, in sos acadessimentos de su programma, duas figuras màssimas de teòricos de su sardismu comente Camillo Bellieni e Antonio Simon Mossa, s’istajone de su sutzessu eletorale prus mannu pustis de sa segunda gherra mundiale at agatadu pagas ocasiones, si no in s’ammentu, a s’ispissa cun mentovos generales de èssere istadu “su tempus de Mario Melis”.
Mario Melis
Inserrare sos annos de su “bentu” intro de sa pessonalidade prena de vida e ammajadora de su cabu olianesu s’ at su mèritu – a fora de sas definitziones chi faghent còmodu a s’imprenta giornalìstica – de identificare un’arcu de tempus cun sa figura prus nòdida de su deghènniu e torrare a dare a su Partidu Sardu una visibilidade epocale, a su matessi tempus sa lughe manna de Melis (e sa paristòria chi nde consighit) a s’ispissa impèdumat de cumprèndere bene unu perìodu chi fiat s’ùrtimu in su cale a inghìriu a sas mudaduras de s’ ”ispetzifitzidade sarda”, a sas categorias suas de idea, a sas raighinas suas istòricu-polìticas, non fiat galupossìbile bìdere unu cunfrontu intelletualemannu chi cheriat barigare sa publicatzione tzentrada subra de issu ca si cheriat abèrrere a setores ampros de sa sotziedade e, prus o mancu, àere pesu in sos mecanismos de pràtica polìtica organizada dae sos partidos.
Custa cuntzentratzione manna in sa figura de Melis at àpidu comente resurtu de leare a cunsideru cussa resessida eletorale de su Partidu Sardu comente unu fatu etzetzionale – comente un’àlinu irfrascadu dae unu lampu, comente aiat iscritu Antonello Satta – e non comente su resurtu de una dinàmica de riòrdinu culturale-polìticu chi, s’aiat in sa crìtica a sa “Renàschida” s’espressada sua chi daiat prus a ogros, si mustraiat comente unu tentativu prus bramosu de torrare a lèghere s’istòria sarda, tentu cunsideru de un’allineamentu ladinu de sa Sardigna a sos critèrios de sa modernidade prus avantzada.
Antonio Simon Mossa
A manera traditzionale s’interpretatzione sardista faghet printzipiare su comintzu de custu protzessu a s’èsàminu sena piedade de su “Pianu de Renàschida” chi Simon Mossa aiat fatu pro totu sa metade de sos annos ’60,cando aiat espressadu unu puntu de annotu diferente respetu a s’otimismu chi galu pro pagu afortiaiat sos esponentes printzipales de sa “cultura de sa Rinàschida”.
Si su còmpitu de agiornamentu e de “radicalizzazione” de su patrimòniu sardista de sas orìgines propostu dae Simon Mossa – pro ammissione sua matessi, de su magisteru de Camillo Bellieni – non diede linfa elettorale a un Partito Sardo che pencolò verso l’estinzione per quasi tutti gli anni ’70no aiat dadu fortza eletorale a unu Partidu Sardu chi aiat bantzigadu cara a s’estintzione pro cuasi totu sos annos ’70, non si podet nàrrere chi custu fiat istadu gasi de pagu importu comente a s’ispissa si creet. A su mancus a irfogiare sas pàginas de “Sa Nuova Sardegna” imbenientes a sa morte sua, cando pro unu resocontu ampru de su chi aiat lassadu su cuotidianu tataresu aiat dadu boghe a figuras chi dominaiant sa cultura isolana comente Giuanne Lilliu, Umberto Cardia, Antoni Monni, Michelangelu Pira, solu pro nde mentovare calicunu.
Sos annos '80
S’apartenèntzia polìtica issoro diferente est su sìmbulu chi, puru si onniunu cun sas ideas suas, bona parte de su mundu intelletuale sardu de tando esseret mòvidu, a comintzare dae sa finitia de sos annos ’60, dae un’ispinta a cumprèndere cussu “sentidu de pèrdida” chi diventaiat semper prus forte cantu prus creschiat in s’ìsula a manera sighida sa “tziviltade de sos consumos”. Su de torrare a campu de sa “chistione identitària”, a fora de su chi naraiant sos chi non fiant leados a cunsideru, aiat ispantadu una parte manna de sa populatzione de seguru pro s’incapatzidade de lòmpere a cussa “Terra Promìtida”, de sa cale carchi deghènniu in antis si fiant bantados sos trèmenes e chi, tando, pariat visìbile e a curtzu a manera sufitziente , ma chi – pro sos acadessimentos drammàticos de sos giassos internos in antis e posca mescamente pro sa crisi petrolìfera de sa metade de sos annos ’70 – in sa figura sua dèbile lassaiat sena si frimmare sas ruinas atzesas de una farta de cunsièntzia. Unu cunsideru dae su cale non si fiat istesiadu a comintzu de sos annos ‘80 Pietrino Soddu, sa mente prus atenta de sa DC sarda.
Mentres sos partidos a manca bidiant unu terrinu nou de irfrutare a cussòrgia, in ue sa crisi de s’autonòmia podiat èssere curpa de s’atore printzipale suo (e, duncas, de sa domo mama de Roma), sa Democràtzia Cristiana, e a su matessi tempus torrare a inghitzare unu perìmetru intelletuale profetosu fraigadu a inghìriu de Lussu e de Gramsci in ue intro de su traditzionale “cunsideru natzionale (italianu) de su problema sardu” s’innestaiat sa bisione internatzionale de sa batalla de sos anneados, pròpiu cussas ideas chi sos partidos de manca sardos cunsideraiant comente cosas de s’antigòriu fiant istadas capatzes de dare vida a cussas istigas chi diant àere meritadu un’incuadramentu polìticu adecuadu.
Est interessante torrare a giùghere sa bènnida o sa collocatzione polìtica de custas ùrtimas, unu ventàgliu chi andat dae su catolitzesimu democràticu de Lilliu a su sotzialismu erèticu de Antonello Satta, Gianfranco Contu e Eliseo Spiga. Cussu chi nde fiat essidu a pìgiu fiat pròpiu s’individuatzione de una sèrie de caminos capatzes de atzèndere in sos sardos ideas noas, s’est beru chi custos, leende a cunsideru comente bona una chirca de sa Makno in antis de sas eletziones regionales de su 1984, s’espressaiant a manera positiva pro su bilinguismu e pro torrare a progetare sos raportos cun s’Istadu italianu in nùmene de prus autonomia.
Est ispantosu comente puru custu datu no apat cossigiadu meda cussa chi tando fiat sa dirigèntzia de su Partidu Sardu, ca, a fora de sos abolotamentos de sos congressos e de sas annoaduras de sos istatutos, cussu chi a bellu a bellu fiat capitende fiat s’iscostiamentu progressivu de unos cantos setores chi finas a tando fiant de sòlitu a curtzu a sa Democràtzia Cristiana e chi fiant inghiriados dae sa novidade de unu grupu chi, gràtzias a custos, aiant fatu unu brincu eletorale mannu In finitia custa fiat istada sa resone de morrùngios e de malumores medas de sa dirigèntzia sardista pustis de sa segunda gherra mundiale, su prammizare de Mastino, Sotgiu-Pesce contra a sa DC chi aiat leadu votos medas in s’eletoradu de sos sardistas, puru Lussu matessi chi brigaiat Titino Melis (“Ant preferidu Segni a tie”). Un’ esèmpiu subra de totus: s’arresonu de su segretàriu Carlo Sanna a su congressu de su 1986 paret, tra carchi distintzione, rimarcare sutalineare cussa chi, in finitia fiat s’elementu de sos chimbe annos sardistas, cussa de una dipendèntzia –bisòngiat nàrrere, in veridade, controida a manera forte dae sa base – de genia culturale-polìtica dae su Partidu Comunista.
Ispèrdere totu sas fortzas
Non diat èssere onestu meda, a prus de fàghere a rìere, nàrrere a pustis chi pro su Partidu Sardu diat èssere istadu mègius un’acordu cun una DC chi no aiat prus meda cunsensu e chi duncas podiat èssere salteada in un’eletoradu sìmile. No est tantu una chistione de dereta, de manca o de tzentru, cantu de no àere ischidu pònnere a profetu unu patrimòniu de ideas de deghènnios, de no àere dadu puru una curnisa a una tzerta richesa, ma de l’àere sutaposta a s’esàminu interessadu de sos partidos sardos de manca pro achisire cunsideru. Custa abbistesa de non crèere, cuasi unu dormitòriu chi onniunu si cajonat, no aiant fatu àteru che ispèrdere totu sas fortzas giòvanas chi pariant indanimare sas fases mègius de cussa istajone: s’umanesimu sardista neo-comunitarista (Gianfranco Pintore) un’arte noa de interpretare alternativa a sas categorias de sos interpretes sardos de su neoidealismo italianu (Michele Pinna), torrare a iscrìere un’istatutu de autonomia natzionale nou chi diat àere dèvidu pretzèdere unu perìodu de negotziatzione a nou cun s’Istadu Italianu (Mario Carboni), s’iscomponidura giurìdica de s’«ideologia de s’autonomia» (Lorenzo Palermo), sunt totus espressadas subra de sas cales una dirigèntzia cun s’ograda cara a su benidore diat àere investidu.
Sa minimadura de cunsideru ( o sa rinùntzia?) de sa batalla culturale las mustrant, a sos ogros de oe, comente bìculos brivados de unu ligàmene unitàriu. Totu custos puntos de annotu de unu tzertu balore non fiant istados, difatis, mai ogetu de dibata ne in sede de cunvegnos e ne a intro de sos òrganos de partidu. Non solu: chie si siat leet in manu sas editziones de sos cunvegnos de istùdiu promòvidos dae su guvernu regionale de tando at a bìdere siat sa partetzipatzione mìnima de sos intelletuales de orientamentu sardista, siat sa preferèntzia pro sas relatas de rapresentantes de sos partidos sardos de manca, in sas cales no est raru a s’imbàtere in su dennegu de s’esistèntzia de una «natzione sarda». A custas fartas de organizatzione, a custas boghes sena resurtu, non si podet cuare s’interessu mìnimu de su Partidu Sardu pro sos mèdios de comunicatzione e pro s’imprenta de partidu: «Il Solco» e «Forza Paris» fiant essidos in custos annos sena àere perunu adòbiu fissu.
Sas boghes diferentes chi aiant comintzadu a bentulare dae sa finitia de sos annos ’60 e chi posca de una deghina de annos aiant giutu su Partidu Sardu a resurtados eletorales de importu mannu, fiant abarradas che pare. Manchende unu puntu de riferimentu (sos tzentros de chirca prus atentos a custas rechestas, s’Istitutu “Camillo Bellieni” de Tàtari e sa Fondatzione Sardinia de Casteddu, fiant nàschidos in finitia de cussa esperièntzia de guvernu) capatze de fàghere unu resumu culturale-polìticu comente fundamentu pro fàghere, si fiant ispèrdidas a su comintzu de sos annos ’90, cando sa minimadura de su cunsensu de sos eletores chi aiat tocadu unu Partidu Sardu ispogiadu de sos frutos chi aiat fatu sicare, aiat cumbinadu cun un’àteru tziclu polìticu italianu in ue s’ “ispetzifitzidade sarda” fiat fata a bìculos in nùmene de categorias e òrdines pro medas cosas angenos puru a sa traditzione polìtica italiana. E chi aiant totu s’interessu a nde li bogare su sutzu pro nde favorèssere sa mudadura in cussu ispantu “mass-mediatico” chi la torrat a traste de consumu sena balore polìticu.
