Su raportu cun su territòriu, in sas cosas materiales e immateriales chi lu cumponent, est in custu tempus comente un’impignu nou de sa vida fitiana.

Su fàghere fitianu

Sa massaria, sas atividades artisanales, sos servìtzios (dae sos trasportos, a sa viabilidade, a s’iscola e a sa sanidade, a su recùperu de sos fràigos betzos , ma mescamente, su torrare a fàghere comunidade) si ponent comente elementos inderogàbiles de una manera de bìvere semper prus bisestrada e pèrdida cara a un’acabiddadura lestra, a manera esagerada dia nàrrere, de acadessimentos chi semper de mancu resessimus a cumprèndere e a reconnòschere.

lavoro nei campi

Sa gasi narada “democrazia digitale”chi si mustrat semper prus apretada, in sas manifestatziones organizativas suas e de controllu polìticu, e semper prus pressosa in sas rechestas suas, s’arriscu de sa cale est in sa sustàntzia s’esclusione de su totu de sos tzitadinos dae sa partetzipatzione a sa vida pùblica, dae sa cale giai in medas sunt istados esclusos, arriscat de mudare e de nche bogare cussos restos de umanidade e de mesura intro sas cales s’òmine otzidentale, cun sos arraighinamentos e sas costumàntzias culturales suas fiat divènnidu tzitadinu de su mundu cando fiat capatze de leare su territòriu suo comente puntu de partèntzia de su fàghere suo e comente fundamentu de sa cussèntzia e de sas seguresas suas, comente logu de vida, de esperièntzia e de esistèntzia.

S’iscola e s’Universidade, semper e cando, nos aiant imparadu a reconnòschere sas tratas de s’umanidade nostra in s’ispiritualidade de sa literadura, de sas artes e de sas capatzidades de s’òmine de fàghere, in sos acadessimentos de s’istòria, puru in cussos prus tràgicos chi ant cajonadu a s’òmine dolore e suferèntzia comente sas gherras, sas carestias, sas pestilèntzias e sas maladias. Custu puru a s’ispissa in collaboratzione e carchi borta in briga cun sa Crèsia Catòlica Romana in sa religione fata a ischire e in sa paràula de Cristu. Sa cultura nostra, su cumportamentu , sa cussèntzia nostra, su cunsideru nostru de su chi est bellu, beru e giustu si sunt formados in s’intritzu e in sas ingrugaduras; si sunt formados su reconnoschimentu de nois matessi e de sos àteros e nois los torramus a su mundu pro chi non si perdant e non torrent a nudda. Su fàghere nostru fitianu los torrat a bida e in custu si trasmitint e annoant a manera sighida.

Meledende subra de sas paràulas de Giuanne s’evangelista semus a dae in antis a sa “paràula”, a sa paràula chi diventat “òmine”, chi diventat esperièntzia, pràtiga de vida. Onniunu at a manera sua, sas preferèntzias suas, e totus cherent reconnotas e respetadas imparende semper a reconnòschere s’impèllida originària de su bene chi est in onni òmine. Custa impèllida sighida est sa fortza de s’umanidade nostra chi devimus semper e in onni logu contivigiare e fàghere a manera chi custa non mìnimet e mòrgiat.

In su territòriu bivet sa manera nostra de b’èssere

Suterritòriu est su logu in ue su fàghere nostru diventat beru e diventat valore, istòria, s’esempru e su fàghere nostru sunt sos mèdios cun sos cales nois faghimus òpera, trata chi restat, de su chi amus imparadu dae sos libros, dae sos mastros nostros e dae sos chi nos èducant. Pensende a Hegel, a Hegel “nostru” diamus nàrrere chi in su territòriu, in su logu in ue semus nàschidos, crèschidos, in ue traballamus e contivigiamus sa vida fitiana nostra, “su mundu”, “totu s’ànima” bivet sa manera sua de b’èssere, ossiat s’esperièntzia pròpia cara a sa cale la movet su fàghere de s’òmine.

Sa responsabilidade de s’òmine cara a sas cosas de su mundu, si non cheret èssere solu paràulas de badas devet ischire pònnere sos pees in su logu in ue s’istat e imbrutare⸳si sas manos. Sunt matàfaras, a manera ladina, cun sa punna de rapresentare s’impignu de un’atzione sighida cara a sa comunicatzione, pro mèdiu de sa paràula e de s’iscritura, pro promòvere sos valores chi onni territòriu remonit e podet pònnere a dispositzione pro istare bene totus. Duncas pro custu est netzessàriu contivigiare sa limba de sos babbos, valorizare e promòvere sas tratas de s’istòria, dae cussa tzivile a cussa religiosa, faghende⸳la connòschere comente siddau istòricu chi èducat, chi podet dare contu de s’istòria nostra naturale e comente cosas de mustrare a sos turistas, puru custu, de seguru! Ca su turismu batit balàngios e ismànniat sa rechesta de sas produtziones de su logu de sas cales sa Sardigna, ma onni territòriu, at comente frutu de sa volontade de traballu de sos allevadores suos, de sos binzateris, de sos artisanos chi produent pane e durches.

Fàghere nàschere una cussèntzia de su territòriu.

S’incuru de su territòriu comente cussèntzia, comente consièntzia e duncas comente connoschèntzia est de contivigiare mescamente tra sos prus giòvanos,comentesienda chi, a fora de s’educatzione iscolàstica, a sas atividades de sos assòtzios culturales, de sas fundatziones,de sas universidades, devet diventare  un’annanta e valore educativu  de sas famìllias. Sos babbos e sas mamas, gasi comente insinzant e ponent in conca sos valores fundamentales de sa vida, gasi comente s’incurant de los acuntentare in sas netzessidades materiales, diant fàghere bene a lis fàghere nàschere in una cussèntzia de su territòriu.. S’identidade, su caràtere, sa crèschida issoronon podet èssere solu in manu de sos mèdios de comunicatzione, o de s’istrutzione de s’iscola. Beru est chi devent èssere tzitadinos de su mundu, gasi comente si narat, ma no l’ant a èssere mai si in antis e in su matessi tempus non s’achisit sa cussèntzia de apartenèntzia de istare in unu logu,  s’orgòlliu de nde fàghere parte.

Comunidade identitària

Un’apartenèntzia”inclusiva”, chi arresonat, aberta a su cunfrontu e a sos àteros. Un’orgòlliu cumpartzidu profetosu in ue onniunu s’at a sentire parte ativa e operosa de sa comunidade chi at contribuidu a realizare e a afortiare, in unu protzessu sighidu de annoadura.. Solu gasi sa sotziedade non morit e su bonum in interiore homine diventat communio, comunidade.

Minimadura de sas biddas in Sardigna

Sa minimadura de sa populatzione in sas biddas minores non b’est solu pro sa farta de istradas e de servìtzios. Custu est, a parre meu, prus a prestu su resurtu guastu de una morte progressiva de sa comunidade determinada dae s’istesiadura de onniunu de nois dae sa sotziedade, dae s’indiferèntzia, dae su pensamentu chi in àteru logu s’istet mègius e si potzat àere fortuna e sorte.

Cun custa idea traballat s’Istitutu Bellieni, siat cun s’atividade de istùdiu e de chirca sighida, siat cun sa promotzione e sa balorizatzione culturale de sos territòrios. Abojos, seminàrios, formatzione linguistica, imprentadura, impreu de sos “social”, collaboratziones cun tzentros e istitutziones regionales e europeas andant in custa deretura.

Duncas sas collaboratziones, sas ideas, sas propostas chi apant comente punna unu traballu prus profetosu e semper prus difusu sunt agradèssidas.

Michele Pinna

https://www.istituto-bellieni.it/michele-pinna/

Il Professore ha fatto per il Bellieni quello che Pippo Baudo ha fatto per la televisione italiana: ha inventato tutto lui. Continua a leggere

Iscrie ite nde pensas

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato.