de Michele Pinna
Dirigente in su comune de Quartu Sant’Aleni, a in ue est torradu pustis chi pro deghe annos at traballadu in sa RAS comente diretore de su servìtziu limba sarda, Peppe Corongiu, originàriu de Làconi, ma comente giòvanos medas posca de sos istùdios universitàrios in sa Facultade de Lìteras e Filosofia de cussa Universidade restadu a bìvere in Casteddu, oe si presentat a su pùblicu cun unu romanzu de prus o mancu 500 pàginas intituladu S’intelligèntzia de Elias pro Janus Editore.
S'autore
Corongiu est nòdidu a su pùblicu pro unos cantos libros subra istùdios de polìtica linguistica ma mescamentepro sa batalla e s’impinnu suo pro sa promotzione e valorizatzione de sa limba sarda.
E puru pro una cuntierra aberta cun s’Universidade de Tàtari chi si refudaiat de impreare su sardu comente limba veiculare in s’insignamentu, mancari esseret in s’àmbitu de unu progetu finantziadu dae sa Regione chi aiat sa punna de s’impreu isperimentale de su sardu puru in s’insignamentu universitàriu
Unu progetu chi Casteddu aiat acumpridu cun profetu bonu meda mentres Tàtari mègius aiat refudadu su finantziamentu prus chi non aderire a sa proposta de sa Regione, chi tando bidiat su dirigente regionale Corongiu incarrigadu dae s’assesoradu cumpetente a sa vigilàntzia e a sa tzertificatzione amministrativa de s’andanta bona de su progetu.
Posca de sa publicatzione de Metropolitania, una regorta de contos, cun custu romanzus’autore e su militante afidant a su blogger Elias Dessanay s’istèrrida de un’istòria in ue s’intritzant imbòligos polìticos, mortos dèchidos e su bisu mai drommidu de una Sardigna soberana, indipendente con un’istatualidade chi potzat a manera digna rapresentare s’istòria e sa vocatzione natzionale sua.
De ite faeddat "S'intelligèntzia de Elias"?
In custu traballu, chi mi praghet a lu definire unu bildungsroman, unu beru e pròpiu romanzu de formatzione pensende a manera ideale a sa Fenomenologia dello Spirito de Hegel, imbenint motivos autobiogràficos, motivos istòricu-culturales, bisos e progetosde un’ispìritu identitàriu chi, umprende dae sas raighinas fungudas de una Sardigna antiga, de sa bidda, de sa famìllia sinnada dae sos valores de una comunidade minore de una tziviltade de grupos, si faghet mundu, cun sa punna de torrare a aunire sa pèrdida e sa minimadura de cussos valores a un’istatualidade noa cantu de difìtzile acumprida.
In questo pellegrinaggio lo spirito si fa carico, nel bene e nel male, dei profondi mutamenti che la storia impone al vissuto degli uomini e dei popoli nelle concrezioni in cui essi vivono ed operano.
In su romanzu de Corongiu b’at unu refudu totale de sas folklorizatziones diferentes cun sas cales sa Sardigna est istada mustrada siat dae chie contivigiaiat sas “cosas” de su logu siat dae sos angenos chi l’ant osservada; descritziones sena ànima pro impreu turìsticu ma chi mescamente servint a su poderiu coloniale de sa cale s’Ìsula dae su puntu de annotu istòricu est istada vìtima e chi su prus de sas bortas sunt servidas a minimare s’atentzione cara a una classe dirigente locale poderosa e pagu onesta, còmplitze sutaposta a poderios finantziàrios e teconològicos chi òperant fora dae s’Ìsula e chi ant fatu de su tzentru de su Mediterràneu unu logu de bases militares, de refudos perigulosos, de decadessimentu e de pobertade.
Unu suntu de su traballu
Afidende·si a unu blogger, mudadura atuale de su filòsofu antigu chi cun su cucummiao de Minerva chi a de note bolat pro sinnalare sa fine de sa die (ma puru s’avrèschida noa), sìmbulu de un’època chi finit e puru s’annùntziu de sa bènnida de un’àtera chi si mudat in una nova ispantosa destinada a pònnere in abolotu sos assentos e sos echilìbrios de sos poderios de Casteddu, Corongiu costruit unu sistemaintro de su cale si podent lèghere e cumprèndere sas resones cuadas e ladinas de su fallimentu polìticu e sotziale de sa Sardigna nàschida intro sos bisos e sas isperas de Rinàschida in sos annos’60.
Cando s’inchesta delicadade sa cale est incàrrigadu dae su cabu redatore de su Blog pro su cale traballat, paret lòmpere a manera positiva a sa congruida,a unu tzertu puntu, comente unu mistèriu intro de unu mistèriu chi imbòligat s’ochidòrgiu de sa pisedda agatada morta peri de s’asse mesanu chi dat a Casteddu su sentidu e s’àstriu de èssere sa Metropoli de su Cabu de Bàsciu, Dessanay arriscat de nche èssere istrombuladu dae fincas giuditziàrias, morales e econòmicas de importu, dae sa sessada sena glòria de su traballu a su cale aiat intregadu tota sa vida sua. E comente in totu sos momentos difìtziles b’at bisòngiu de tirare sas summas: sessat sa carriera, finit s’amore cun sa fèmina sua, sa briga a manera definitiva cun sa famìllia de apartenèntzia sua, est su fallimentu totale de una vida.
Ma su concluu prus marigosu a su cale Dessanay lompet est chi su fallimentu suo est su fallimentu de una generatzione, su fallimentu de unu pòpulu traitu dae sa fide chi aiat postu in sas classes dirigentes suas, in sos òmines suos cunsiderados prus capatzes, su fallimentu de su presente chi, abarrende gasi sas cosas, no annotat unu benidore.
Cunsideros e indicos
In custu traballu chi no apo duda a definire magistrale, in ue totu paret pèrdidu sena remèdiu e sena apellu b’at, però, una fidùtzia e un’ispera mannachi lassat bìdere iscenàrios chi non t’isetas e forsis chi in medas non s’isetant; chi agatat in s’òmine e in su poderiu de sa volontade sua, mentovende Nietzsche diat nàrrere s’òmine est su chi cheret èssere, su printzipale alleadu suo.
Semus faeddende de un’òmine chi creet in issu matessi, chi non renùntziat a sas resones berdaderas e chi dant impèllida de s’ànima sua prus funguda. Una de custas est sa limba, leada a cunsideru comente tzimentu de costrutzione natzionale e comunitàriu, comente acordu federativu tra sas comunidades regionales diferentes, dae su cabu de subra e cussu de bàsciu, onniuna cun sa lestresa e sas diversidades pròpias. Bi cheret unu progetu, unu progetu polìticu e tecnològicu adecuadu, ladinu, partetzipadu e ammaniadu cun cunsensu, sena manìgios e trampas. Est unu bisu? Creimus in su bisu, custu est s’avertimentu chi nd’essit dae su traballu de Corongiu.
Dae su puntu de annotu linguìsticu finas a oe in Sardigna bi fiat sa farta de unu libru chi, comente custu, aeret pòtidu testimoniare, in sa literadura creativa, un’istandard ortogràficu chi semper e cando at oramai una koiné sua, ma chi mescamente aeret espressadu un’istandard de iscritura cun unu limbàgiu adecuadu, e un’istile cun una doda de bellesa chi ammajat e interessat de sa cale sa crae de letura proposta dae Corongiu, fata de una prosa liniare e crara, marcada onni tantu dae ritmos poèticos, assumet valore de modellu.
