de Attilio Pinna


Deo lu pedo. Su printzìpiu de su cunsensu in sos raportos sessuales

De unos cantos meses Amnesty International est sustenende una faina de importu mannu: “Deo lu pedo”, overas un’apellu a su Ministru de sa Giustìtzia pro chi bèngiat revisionadu s’artìculu 609-bis de su còdighe penale in manera chi cale si chi siat atu sessuale non consensuale siat punìbile.

S’artìculu in chistione istabilit chi “Cale si siat, cun violèntzia o minetza o mediante abusu de autoridade custringhet calicunu a acumprire o subire atos sessuales est punidu cun sa presone pro unu tempus chi andat dae ses a dòighi annos”.

Nos agatamus duncas cara a una definitzione de istupru basada subra s’impreu de sa violèntzia ebbia, de sa fortza, de sa minetza de impreu de sa fortza o de sa coertzitzione, sena calicunu riferimentu a su printzìpiu de su cunsensu, gasi comente prevìdidu dae s’artìculu 36 de sa Cunventzione de Istanbul, ratificada dae su paisu nostru in su 2014.

Sa Cunventzione de Istanbùl

Sa Cunventzione de Istanbùl est unu est unu tratadu internatzionale innovativu e adotadu in manera giurìdica vinculante dae su Cussìgiu de Europa – sa printzipale istitutzione interguvernativa de su Continente in matèria de defensa e afortiamentu de sos deretos umanos, de sa democratzia e de s’Istadu de deretu – chi persighits’obietivu de irraighinare sa violèntzia contra sas fèminas, sa violèntzia domèstica e tenet una portada mundiale.

Cale si chi siat Istadu bi podet aderire o l’impreare comente a modellu pro sa legislatzione e sas polìticas natzionales e regionales. A s’artìculu 36 previdet chi “Sas Partes (de su tratadu n.d.r.) adotant medidas legislativas o de àteru tipu netzessàrias pro persighire in manera penale sos responsàbiles de sos a sighentes fatos de propòsitu: a) atu sessuale non consensuale cun penetratzione vaginale, anale o orale acumpridu subra de un’àtera persone cun una si siat parte de su corpus o cun un’ogetu; b) unos àteros atos sessuales acumpridos subra de una persone sena su cunsensu suo; c) su fatu de custrìnghere una persone chi non siant de acordu a acumprire atos sessuales cun un’àtera persone chi non siat su molestadore.

Su cunsensu devet èssere dadu in manera voluntària, cale manifestatzione lìbera de sa voluntade de sa persone, e devet èssere valutadu tenende in cunsideru sa situatzione e de su cuntestu”.

Su cunsensu duncas devet èssere lìberu e revocàbile, craru o implìtzitu.
In su primu situatzione s’at a tènnere unu cunsensu manifestadu a paràulas. In su segunda situatzione, prus cumplessu, su cunsensu si cumprendet dae sos signales de su cumportamentu de sa persone, de sa compostura, de sa situatzione, de su cuntestu. Pro chi bi siat cunsensu tocat chi bi sient su respetu de s’àteru e su respetu de sas làcanas fìsicas e psicològicos de ognunu.

Prus de in craru, su cunsensu est unu sèberu chi si faghet sena obrigu e fortzadura, manipoladura o sena s’influèntzia de una carchi droga o àlcolu.

Est reversìbile: cale si siat persone podet cambiare opinione, in cale si siat momentu.

Est informadu: si podet acunsentire a calicuna rechesta ebbia si si tenet unu cuadru de sa situatzione. Pro esempru, si calicunu narat chi at a impreare su preservativu, ma durante su raportu nde lu bogat (pràtica connota comente stealthing), non b’at cunsensu prenu.

Est in manera ispètzifica: nàrrere eja a una rechesta (s’iscambiare unu basu) non cheret nàrrere àere naradu eja a unos àteros atos (tènnere unu raportu sessuale).

Sos ritardos de su legislatore italianu

S’Itàlia at ratificadu sa Cunventzione de Istanbul cun sa lege 27 làmpadas 2013 n. 77 ma in realidade sas introduidas fatas dae sa lege 77/2013 sunt istadas petzi mudas lenas a sos disponimentos giai presentes. Difatis, s’est prefertu introduire ingraviamentos a sas tzircustàntzias e càrculos noos de pena imbetzes de torrare a leare in manu sa legislatzione intrea pro mèdiu de su puntu de annotu de sa Cunventzione.

Sunt passodos deghe (10) annos est no est cambiadu nudda. Sa chistione prus manna in die de oe est sa farta de sa definitzione de cunsensu in àmbitu sessuale, e finas sa grandu ausèntzia sua in su panorama de sas normas chi regulant sa violèntzia sessuale.

Cunfrontende sos disponimentos de sa Cunventzione e de su Còdighe penale si bidet una incongruèntzia importante e grave: in s’art. 36 de sa Cunventzione si faghet riferimentu espressadu a su cunsensu comente a critèriu de identificatzione de sa violèntzia sessuale e definidu comente a “manifestatzione lìbera e ladina de sa voluntade de sa persone”, cando chiin s’art. 609-bis c.p. si faghet riferimentu a critèrios de “violèntzia, minetza, abusu o custringhidura”.

Pro cantu pertocat custu puntu, resurtant emblemàticu s’avertimentu chi aiat espressadu sa Corte europea de sos deretos de s’òmine in sa pronùntzia“M.C. v. Bulgaria”de su 4 de nadale 2003. Sos giùighes de Istrasburgu ant ammentadu chi, comente est in s’istòria de custu reatu, sa proa de sa violèntzia fata dae su molestatore, gasi comente sa proa de una resistèntzia de sa vìtima, sunt istados pro tempus meda cunsiderados rechisidos caraterìsticos de su reatu de violèntzia sessuale in medas paisos ma a oe cussos matessi non podent prus èssere cunsiderados in custa manera dae sos Istados Membros, gasi chi ogni riferimentu a sa fortza fìsica diat dèvere èssere cantzelladu dae su deretu positivu.

Segundu sa Corte, in manera contrària a cantu si registrat in sos ordinamentos de unos cantos paisos cando chi sa notzione de violèntzia sessuale sighit a cuntènnere riferimentos a sa violèntzia o a sa minetza impreada dae su molestadore, est sa farta de cunsensu e non sa presèntzia de violèntzia a dèvere caraterizare custu reatu.

Acrarende de prus, sa Corte at evidentziadu chi petzi mediante sa cundenna de totu sos atos sessuales non acunsentidos – in manera indipendente de sa resistèntzia espressada dae sa persone ofesa – est possìbile garantire un’amparu beru pro sas fèminas vìtimas de violèntzia e, in custu sentidu, totu sas legislatziones natzionales diant dèvere tando afortiare sas previsiones internas pròpias.

Su printzìpiu de su cunsensu in sa giurisprudèntzia italiana

Nointames su ritardu de su legislatore, in Itàlia sa giurisprudèntzia paret àere oramai achiridu su printzìpiu de su cunsensu in sos raportos sessuales.
De custu puntu de annotu sunt emblemàticas unas cantas sentèntzias in matèria de cunsensu a su raportu sessuale suta de s’efetu de sustàntzias alcòlicas, tema cumplessu meda chi in tempos reghentes at pigadu importu in su dibatu pùblicu pro more de unos cantos fatos nòdidos de sa crònaca.

E difatis sa Corte de Cassatzione cun sa sentèntzia 45589/2017 at afirmadu chi un’istadu de infermidade psìchica podet èssere determinadu dae s’assuntzione de àlculu“mancari sa parte ofesa at in manera voluntària assùmidu àlcolu e drogas, mustrende petzi sa cunditzione sua de inferioridade psìchica o fìsica sighente a s’assuntzione de custas sustàntzias”.”.

Difatis sa cunditzione de sa vìtima, non cunsiderende chie l’apat provocada, podet èssere istrumentalizada pro su satisfamentu de sos impulsos sessuales de su culpèvole. Si sutalìniat posca chi “s’istadu de imbreagadura (e fintzas su de pigare drogas) petzi (in sas làcanas de una “imbreaghera ordinària”) non mustrat de manera tzerta una cunditzione de inferioridade fìsica o psìchica tale de eliminare unu cunsensu a su raportu sessuale”. Difatis custu chi rilevat unu cumportamentu de su sugetu ativu de sas atziones costituidas dae s’induida e de s’abusu de sas cunditziones de imbrigadura in cale s’agatat su sugetu passivu.

Est in una sentèntzia pretzedente chi sa Corte ispetzìfica chi s’induida si realizat cando, cun un’òpera de persuasione s’ispissu sùtile e muitza, su molestadore ispinghet o cònchinat su partner a sutastare a atos chi in manera diversa non diat àere acumpridu. S’abusu, ateretantu, s’avèrguat cando sas cunditziones de menomatzione sunt istrumentalizadas pro atzèdere a parta ìntima de sa persone chi, ghetende in situatzione de dificultade, benit a èssere reduida a mèdiu de satisfamentu de sa sessualidade de àtere.

In custa pronùntzia sa Corte sutalìniat comente a afirmare chi cando s’est bufadu non s’est mai in gradu de prestare cunsensu diat creare unu pretzedente perigulosu chi diat giùghere a torrare a classificare unu nùmeru mannu meda de episòdios comente a violèntzia. Una “imbriagadura ordinària” de sola non si podet cuunsiderare unu reatu de violèntzia sessuale. Tzertamente su tzentru de s’atzertamentu devet èssere sa cunditzione de sa persone chi prestat su cunsensu e s’intentzione de s’àtere de isfrutare tale cunditzione a su fine de satisfàghere sos impulsos sessuales pròpios.

Netzessidade de una reforma de su còdighe penale

A sa fine resurtat oramai paghiosu chi su cunsensu de sa vìtima non potzat èssere deduidu de elementos diferentes de su cunsensu matessi, su cale devet èssere lìberu de si formare e s’espressare a manera crara e ladina, diventat netzessària una reforma de s’art. 609 bis de su còdighe penale indiritzada a insertare in su disponimentu matessi sa locutzione «contra su cunsensu de sa persone ofesa», a su fine de isòrvere ogni àteruna duda belle s’interpretatzione sua.

Sa violèntzia contra sas fèminas abarrat intre sas violatziones de sos deretos umanos prus difusas a su mundu. Pertocat sas fèminas de ogni livellu sotziale, in manera indipendente de su cuntestu culturale, religiosu, econòmicu, sotziale o geogràficu. In Europa non si faghet etzetzione.

A fitianu fèminas meda de su continente subint violèntzias psicològicas e fìsicas, atos persecutòrios, benint istupradas, sunt mutiladas, custrintas a su matrimòniu de sa famìlia o isterilizadas contra sa voluntade issoro.

Fintzas pro custu est fundamentale sustentare Amnesty International in sa batalla sua e sutascrìere s’apellu suo subra

~de https://www.amnesty.it/sartos/iolochiedo/ .

Iscrie ite nde pensas

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *